ELS TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA

ELS TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA

Sortir d’un TCA no és fàcil, però és possible.

 
 
 

Desmentint mites sobre els TCA…

 

-1. L’ANORÈXIA I LA BULÍMIA són els únics TCA. FALS

A més d’aquests dos hi ha gran quantitat de trastorns: trastorn per fartanera, trastorn per rumiació, el PICA (menjar coses que no són aliments), trastorn per restricció d’aliments, a més dels nous diagnòstics com vigorèxia (obsessió per l’esport), ortorèxia (obsessió per menjar saludable), entre una llarga llista.

 

2. L’ANORÈXIA és el trastorn més freqüent. FALS

Encara que és el més conegut, segons la Guia Pràctica Clínica sobre els TCA elaborada pel Ministeri de Salut i consum, es diagnostiquen més casos de bulímia i trastorn de la conducta alimentaria no especificat (TCANE).

 

3. És fàcil determinar-los perquè les persones afectades estan molt primes. FALS

Creure erròniament que tothom que pateix TCA ha d’estar molt prim pot dificultar la detecció d’altres tipus de TCA que no és l’anorèxia. De fet, hi ha casos de bulímia o de trastorn per fartanera que es troben en pes normal o sobrepès.

 

4. Els TCA no tenen cura. FALS

Tal com indica la Guia Pràctica Clínica dels TCA, al voltant del 50-60% dels casos es recupera totalment, 20-30% ho fan parcialment i només un 10-20% cronifica la malaltia. Però necessiten un tractament mèdic i psicològic especialitzat.

   

 

5. Els TCA els pateixen només noies joves. FALS

Encara que és més habitual en dones (9 de cada 10 casos), també afecta homes. I no només als joves sinó que passa a totes les edats, encara que l’adolescència és l’etapa de major risc, però hi ha hagut casos diagnosticats als 8 o 9 anys i fins i tot a l’edat adulta.

 

6. Un cop se supera el TCA no hi ha seqüeles. FALS

Si la malaltia s’ha desenvolupat en l’època de creixement aquesta pot provocar que l’altura sigui inferior o que no s’hagi pogut desenvolupar correctament certes parts del cos.
Els TCA que provoquen vòmits els àcids en estar més temps en contacte amb l’esòfag i les dents poden deteriorar l’esmalt, provocar més càries o pèrdua de peces dentals, fins i tot hernia de hiat o ardor i malestar a l’estómac.